Sant Vicenç de Montalt, anomenat Sant Vicenç de Llavaneres fins al 1935, Com a d´altres poblacions del Maresme, les primeres dades històriques sobre els primers pobladors de l´actual Sant Vicenç són antigues.
El nucli històric és ubicat a 1,7Km de la costa i a 150m d’alçada sobre el nivell del mar, va néixer als marges de la riera de Sant Vicenç i, encara avui, conserva un caire antic en la configuració dels carrers i construccions, oferint-nos una bona mostra d’edificis notables com ara l’església, així com diverses masies de la mateixa època (Can Brunet, Can Mora, Can Coll, Can Rams,…) i torres de guaita (Torre de la Mongia, de Can Ramis i de Can Saurí).
Ubicada en el nucli històric, data de finals del segle XVI, poc després que es decretés la separació de Sant Vicenç de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres. El 29 d’agost de 1591 es posava la primera pedra.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau d’estil gòtic tardà. Destaca el campanar de torre quadrada i fortificacions i elements de defensa presents a la façana principal. La portalada, d’estil plenament renaixentista (1598), és obra de Pierre Balquer i està coronada amb un frontó triangular sobre columnes estriades. La capella lateral, dita del Sagrament, va ser afegida al 1886.
El paratge del Parc dels Germans Gabrielistes constitueix l’autèntic mirador natural del poble i està coronat per una torre de guaita del segle XVIII, la torre del baró de Can Valls, d’una important rellevància arquitectònica. (tancat per reformes a la meva visita).
La població es concentra fonamentalment en dues grans àrees dividides per l’autopista del Maresme, l’àrea septentrional conté el centre històric de Sant Vicenç, les urbanitzacions residencials del Supermaresme i La Ferrera.
D’altra banda, l’àrea meridional està articulada per la carretera local, les rieres, i la carretera nacional, que corre paral·lela a la via del tren i del passeig marítim, anomenat, a Sant Vicenç, Passeig del Marquès de Casa Riera i, a Caldes d’Estrac, Passeig dels Anglesos. La zona més meridional del municipi se l’anomena el barri de les Ànimes, aquí hi conviuen paisatgísticament grans blocs d’apartaments juntament amb cases d’estil modernista i noucentista.
LA MEVA: dos àrees poblacionals, el petit nucli històric de carrers estrets i les zones urbanitzades de segones residències, per tant, dos contrastos importants.
CATALONIA-welcome 