Apareix el nom de IIIa (ad ila). per primera vegada en 884 textos, com enfrontar el monestir de Sant Climent Reglella.
Ille ha patit amb el mateix rigor el destí de tots els pobles d’aquest costat dels Pirineus, si les seves parets, certament impotents per protegir la ciutat contra els atacs repetits d’una banda organitzada, però, no havien protectora d’menys bandes i tirs mans de grups de saquejadors.
Accidents geològics van donar al país una aparença variada. Compta amb tres zones diferenciades: en cada costat de la vall una zona muntanyosa i de la pròpia plana, trucades, i finalment un gran solc per Tet.
Tota aquesta regió muntanyosa l’àrea del abasta prop de 100 hectàrees, és a dir gairebé la meitat del territori d’Ille, està esquitxada de grans roques entre els seus monticles, un sòl sorrenc, de la desintegració de granit. En aquestes terres des de fa milers d’anys, l’acció de l’aigua ha perseguit sense descans al seu treball.
De l’església parroquial, admiren el seu campanar, la il · luminació nocturna accentua la bellesa. L’arquitectura de l’església de St. Etienne és impressionant.
Illa de Tet, és un municipi que s’ubica en la regió del Riberal i està travessat pel Tet (al nord) i l’afluent el Boulès (al sur).
LA MEVA: població molt semblant als de la resta de la zona, cal ressaltar les formacions geològiques.