Amb orígens pròxims al 1070, Agramunt va ser fortificada pel comte d’Urgell Ermengol IV per fer front als àrabs. Quasi cent anys després, el 1163, Ermengol VII va concedir a la vila la Carta de Població. En un turó que està a una altitud de 337 m, flanquejat pel canal d’Urgell i el riu Sió, hi viuen uns 5.300 agramuntins i agramuntines. El municipi té una superfície de 78 km², on s’inclouen també els pobles de Mafet, Almenara Alta, Puelles i la Donzell d’Urgell. Tot i haver desenvolupat amb importància les activitats agràries, la indústria és la principal activitat de la vila, amb diversos sectors com la confecció, el metall o el paper.
El pont romànic o Pont Vell, que data dels segles XII-XIII, per on passa canalitzat el riu Sió (hi està marcada la gran riuada de 1874). Molt a prop, hi tenim la plaça del Pou, on hi ha l’Oficina de Turisme, ben assortida d’informació tant de la població com de la comarca. Disposa d’aparcament.
Santa Maria d’Agramunt. El temple està documentat des de finals del segle XI i, tot i sofrir modificacions, es considera romànic de l’Escola Catalana. L’any 1931 va ser declarat monument històric artístic i forma part de la Ruta del Cister. Sota el temple es troba el Refugi Antiaeri, un equipament singular recuperat i museïtzat com a símbol del patiment de la població durant la Guerra Civil.
L’Espai Guinovart, centre d’art contemporani on s’exposa l’obra de Josep Guinovart, amb tres elements principals: ‘El mural de les quatre estacions’, ‘La cabana’ i ‘L’era’.
Però el que l’ha fet més coneguda ha estat el torró, un producte documentat des de 1741 que s’ha convertit en el primer producte de pastisseria-rebosteria en rebre el reconeixement d’Indicació Geogràfica Protegida.
LA MEVA: dolça població torronaire, trobaràs ruta senyalitzada des de l’oficina d’informació, interessant!
CATALONIA-welcome 