El Parc va ser creat en 1932, quan es va denominar a aquesta zona de la serralada pirinenca Parc Nacional de l’Alt Pirineus. No va ser fins al 21 d’octubre de 1955, quan es va consolidar com a tal sota el nom de Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici, segons la Llei de Parcs Nacionals de 1916.
En els seus inicis va comptar amb una extensió de 9.851 ha. i fins a l’actualitat amb un extensió total de més de 40.000 ha.
Les seves valls, envoltades de pics de més de 3.000 m d’alçària, atresoren una magnífica representació de tots els elements que caracteritzen l’alta muntanya pirinenca, tant en les seves formacions geològiques com en la seva flora i fauna.
L’aigua és potser l’element més característic del Parc, sigui en forma de neu, rius, cascades o formant part dels més de 200 estanys que estan repartits per la seva geografia i que donen a aquest espai natural de protecció especial un caràcter únic i irrepetible.
És l’únic parc nacional espanyol situat a Catalunya. Es troba a la província de Lleida, en la part central dels Pirineus, entre quatre comarques pirinenques: l’Alta Ribargorça (hi destaca el Planell d’Aigüestortes), el Pallars Sobirà (hi destaca Els Encantats), el Pallars Jussà (hi destaca la Vall de Ruda) i la Val d’Aran (hi destaca Estany Gento – Vall Fosca).
Presenta dues àrees: l’oriental, de clima continental i regada pels afluents del Noguera Pallaresa, que alimenten el llac de Sant Maurici; i l’occidental (Aigüestortes), de clima atlàntic d’alta muntanya i recorreguda pels afluents del Noguera Ribagorçana.
Amb una extensa fauna (de difícil observació), cal destacar: l’ós, l’isard, el porc senglar, el cabirol, la marmota, el picot negre, el gall fer, el voltor, l’àguila daurada, el trencalòs, la perdiu blanca, l’escurçó, la truita, entre d’altres.
Aquest espai natural de protecció especial té un caràcter únic i irrepetible.
CATALONIA-welcome 