La vila d’Alella és documentada per primer cop l’any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent. S’han trobat documents que daten de 993 on s’esmenta la parròquia de Sant Feliu d’Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.
La parròquia de Sant Felix – Sant Feliu d’Alella és esmentada per primera vegada en un document de l’any 993.
Els orígens de l’edifici van ser una construcció romànica de la qual només queda la base del campanar, durant el segle XIV es realitzo una ampliació que correspon amb el presbiteri. En 1454, la comunitat va adquirir unes cases adjacents i es va iniciar la construcció d’un nou temple d’estil gòtic.
Can Lleonart és el centre cultural d’Alella, un espai municipal obert a tothom amb voluntat de servei per a la seva població. La seves finalitats són: crear un espai de confluència ciutadana, apropar el coneixement i el seu desenvolupament, donar a conèixer les diferents realitats, facilitar eines i recursos pel lleure i acollir les diferent iniciatives ciutadanes.
El senyor Antoni Borrell i Folch (1832-1910) segons testament del 7 d’abril de 1909 va llegar tots els seus béns als marmessors perquè es destinessin a l’educació de nois. El 15 de juliol de 1916 els marmessors i el pare provincial de l’Escola Piula Lluís Fàbregas van signar el contracte pel qual es creava l’Institut Borrell de l’Escola Pia d’Alella sota la protecció de la Verge de la Mercè per dur a terme la voluntat del fundador.
Des del mirador del bosquet, d’esquerra a dreta podeu observar part del Parc de la Serralada Litoral, la vall de Rials, El Masnou, Alella i al fons la ciutat de Barcelona.
Celler modernista del 1906 situat al centre d’Alella que produeix vins de la Denominació d’Origen Alella amb les marques Marfil, Ivori, Violeta, Mayla i Vallmora.
A Alella hi havia dos tipus bàsics de masos: els que eren propietat i alou de l’església, a la qual pagaven l’impost del delme, i els que, bo i essent propietat de la parròquia, eren alodials de la Casa d’Alella. Aquests pagaven igualment la dècima part dels fruits, però d’aquesta quantitat un terç restava per a la parròquia i els dos terços restants eren cobrats pels senyors de la Casa d’Alella. Per aquest motiu se l’anomenà també Casa del Terçó.
LA MEVA: bonica població, masos i edificis espectaculars. Fora del nucli històric, hi ha una desfragmentació urbanística de segones vivendes i cases residencials.
CATALONIA-welcome 