Situada al fons d’una llarga i profunda vall aïllada del conjunt de la comarca de la Selva, entre el Montseny i les Guilleries.
Els seus habitants estan dedicats sobretot a l’aprofitament dels recursos naturals de l’entorn, on dominen els boscos d’alzina, surera, castanyer, roure i faig.
Cal remarcar la propietat del Roquer d’Arbúcies, una casa senyorial del segle XVIII adquirida per la família Garolera als Lambert de Roquer, que posseeix un dels jardins dendrològics més importants d’Europa amb la presència de la magnòlia més gran del vell continent, la família obre les portes del jardí dues vegades l’any.
La faceta professional de Emili Garolera de silvicultor obtingué un important ressò tant a nivell català com a nivell europeu. L’any 1967 obtingué la Medalla al Mèrit Agrícola, la primera entregada a un silvicultor a tot l’Estat Espanyol.
En el nucli urbà hi ha una bona oferta d’espais culturals i patrimonials per visitar com: el Museu Etnològic del Montseny La Gabella, la ruta de Santiago Rusiñol, el passeig de la riera d’Arbúcies, el pou de l’Escultor, la Bassa de la Farga (és un estany natural) entre d’altres.
Arbúcies és l’escenari de la Fira de l’Aigua i la Fira de la Tardor, a més d’esdeveniments musicals com la Festa del Flabiol i el festival de música independent popArb.
Les Enramades són indiscutiblement les festes més estimades pels arbuciencs i les arbucienques, té més de 500 anys d’història i al 1999 va ser declarada festa tradicional d’interès nacional.
Arbúcies és travessada per la Riera d’Arbúcies, un afluent del riu Tordera, aquest riu neix al Coll de Sant Marçal i rep les aigües de la riera Xica, la riera de la Pineda i de la riera de les truites.
A més de la natura té un patrimoni arquitectònic important amb el Castell de Montsoriu i l’església de Sant Pere Desplà com a elements destacats.
LA MEVA: Arbúcies tot i les reformes urbanes dels últims anys, està una mica envellida, sobretot el seu carrer principal, la porta d’entrada a la població. Des de ben petit ja hi anava amb els meus pares a fer el cafè amb llet abans de pujar per la «forestal» fins a Santa Fé del Montseny i anar a dinar a «La Barita» a Viladrau. Per tant, la meva estima és molt especial.
Forta presència de nouvinguts. No deixeu d’anar pel carrer de la Pietat.
CATALONIA-welcome 