Argelaguer forma part de la comarca de la Garrotxa, província de Girona i es troba situat a la vall del riu Fluvià damunt una extensa plana.
Les excavacions realitzades al jaciment arqueològic de Can Xac l’any 2003 van posar al descobert l’existència d’un assentament habitat estable, el més antic de la comarca de la Garrotxa, que data d’entre finals de l’edat del bronze i principis de l’edat del ferro [900 – 700 aC]. Argelaguer apareix documentat per primera vegada l’any 982, en un diploma on el rei Lotari confirma al monestir de Ripoll la possessió de l’alou d’Argelagarios.
La primera notícia documental que tenim de Santa Maria d’Argelaguer data de l’any 1004, moment en què el bisbe Odó reclama a Bernat Tallaferro la possessió de la parròquia de Sanctae Mariae de Argelagario per al Bisbat de Girona. En aquesta època, l’edifici devia ser una petita església d’estil preromànic, de la qual no s’ha conservat cap resta. Durant els segles XII i XIII, l’església fou reconstruïda en estil romànic.
Avui encara podem trobar alguns elements arquitectònics d’aquesta antiga construcció romànica, com la base del campanar i de l’absis, dues columnetes decoratives de l’absis i un pany de paret que queda ocult per una ampliació del segle XVII.
Com la majoria de municipis garrotxins, Argelaguer és un poble de sagrera, és a dir, nascut al voltant de l’església parroquial.
La casa forta dels Montpalau a Argelaguer constitueix un excel·lent exemple de castell – palau del gòtic civil català. El cos de l’edifici és de planta quadrangular, amb teulada a quatre vessants i façana principal a l’oest. Antigament, tot el castell havia estat emmurallat i probablement tenia un fossar o vall; si bé del fossar no en tenim cap vestigi, ja que actualment es troba terraplanat, sí que podem reconèixer algunes restes de la muralla al voltant de l’edifici.
LA MEVA: població poc atractiva. Pendent de visitar la MD. del Guilar i les Cabanyes del Garrell.
CATALONIA-welcome 