El municipi d’Avinyonet de Puigventós es troba gairebé al centre geogràfic de la comarca de l’Alt Empordà.
Es tracta d’un lloc de pas obligat entre les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa, ja que la carretera A-26, de Figueres a Besalú i Olot, travessa el terme en direcció est-oest.
Avinyonet es troba just a la confluència del riu Manol amb el riu Rissec. El seu relleu és més muntanyenc al nord, on trobem l’espai la Garriga d’Empordà, amb el seu punt més alt al puig Ventós. En canvi, més al sud, el seu relleu es caracteritza pel predomini d’unes formes suaus.
A part del nucli antic i de la urbanització Mas Pau, separats per la carretera A-26, Avinyonet té agregat el nucli de Santa Eugènia, a part de nombrosos masos dispersos.
El Castell de la Comanda Hospitalera és l’edifici més ben conservat és una fortificació de planta rectangular situada a migjorn de l’església, coneguda en l’actualitat com a cal cagó.
Ha estat reformada en bona part i fins fa poc estava habitada. Els seus carreus són poc treballats i formen unes filades ben arrenglerades. Té una longitud d’uns 7 m. i una amplada d’uns 5 m. Els murs de ponent i llevant amb un alçada d’uns 7 m., són els més ben conservats.
La façana nord que dóna a una placeta, té restes d’un talús i en època moderna se li han obert algunes finestres i portes. Entre aquest edifici i el mur sud, hi ha una paret més moderna on s’obre un portal de 140 cm. d’amplada, acabat amb un arc de mig punt format per 9 dovelles de 60 cm. que en algun moment degué ser l’entrada principal de la fortalesa i que ara dóna accés a un jardí. Hi ha altres vestigis del recinte murat com les restes d’una torre quadrangular, al carrer dels Valls (o dels Fossos) en referència al fossat de l’antic recinte fortificat.
L’església de Sant Esteve, actualment es troba ubicada dins el recinte del Castell de la Comanda Hospitalera d’Avinyonet.
L’església parroquial de Sant Esteve d’Avinyonet, amb elements de distinta cronologia, és actualment un edifici d’una nau, de planta rectangular, de murs emmerletats i atalussats per tal com restà integrada en el veí castell.
El temple romànic fou reconstruït al segle XV (època de la fortificació) i reformat al segle XVIII. Amb l’entrada a llevant i l’altar a l’extrem de ponent, orientació capgirada en relació a la disposició tradicional dels temples cristians. Sobre la porta del segle XVIII es col·locà el timpà de la portalada romànica que tenia una imatge de Jesucrist avui molt malmesa.
La Font del Vilar és un jaciment d’època romana que es troba enmig de la plana, a la urbanització del Mas Pau, prop del riu Manol, afluent de la Muga.
En funcionament entre els segles II aC i V dC, està format per un conjunt d’edificis bastits entorn d’un pati central i distribuïts en dues zones.
Els Estanyols de Mas Margall es poden trobar al municipi d’Avinyonet de Puigventós. Varen originar-se de resultes de l’extracció d’àrids (graves i arenes) de la riba esquerra del riu Manol.
Es tracta d’un espai que ocupa una superfície d’unes 20 hectàrees, on es localitzen 2 petits estanyols de 3 i 1,1 hectàrees respectivament, i un petit clot. El nivell de l’aigua als dos estanyols, que s’anomenen estanyol de ponent i estanyol de tramuntana, és molt variable
LA MEVA: queda pendent de visitar el jaciment de la Font del Vilar, no el vaig localitzar i el nucli de Santa Eugènia. Població poc atractiva però amb patrimoni natural i arquitectònic interessant.
CATALONIA-welcome 