El primer document que esmenta el terme data de l’any 938 en una confirmació de les possessions del Monestir de Sant Cugat del Vallès a càrrec del rei franc Lluís Ultramarí. La torre de la Guàrdia de Banyeres surt esmentada en altres documents posteriors que ratifiquen els drets del Monestir (986, 1002, 1007). A la part vella, en direcció al Nord, es pot veure les restes de la Torre, situada al cim del Puig (172m.).
L’any 1960 fou descoberta, en els terrenys de Mas Canyís, a les Masies de Sant Miquel, una Necròpolis dels segles VI-V a.C. Algunes de les restes arqueològiques que s’hi van trobar són exposades a la Casa Museu Guimerà del Vendrell. En altres indrets s’han trobat restes Iberoromanes. Podem dir, doncs, que el poblament del terme de Banyeres data d’aquella època.
Són d’interès les restes del castell de Banyeres, encara que actualment només queda en peu una torre de guaita mig enderrocada, de planta circular amb carreus irregulars d’uns dotze metres d’alçada. Anomenada ja l’any 938 com la torre de Guàrdia de Banyeres, en el document de confirmació de les possessions de Lluís d’Ultramar. Hi tingué drets el Monestir de Sant Cugat.
L’església parroquial de Santa Eulàlia, construïda a finals del segle XVII, en substitució de l’antiga, situada a prop del castell, s’esmenta per primera vegada l’any 1054.
Gran part del terme es troba damunt d’un aqüífer, la qual cosa fa que el municipi sigui ric en aigües subterrànies. D’aquest aqüífer se n’aprofiten també altres poblacions.
LA MEVA: petita població, amb llocs prou atractius: l’església i la torre de guaita són uns d’ells.
CATALONIA-welcome 