Bàscara és un municipi situat a la comarca de l’Alt Empordà. Es troba al sud d’aquesta en el límit amb les del Pla de l’Estany i del Gironés. A més de la capital inclou els nuclis de població de Calabuig, Orriols i Els Roques.
El primer document que esmenta Bàscara és de l’any 817, un judici celebrat en Borrassá en el qual es van fixar els límits de la «vila Baschara», possessió del bisbat. Segons Joan Coromines el nom «Báscara» és un topònim prerromano, probablement d’origen basc i que significa «penya del riu».
Les muralles que envoltaven la població es troben bastant ben conservades en alguns trams (s. XIII-XIV, refetes durant els segles XVIII-XIX).
L’església de Sant Iscle de Bàscara és a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià.
És un temple d’una sola nau, bastit una bona part al llarg dels segles XVIII i XIX, que conserva restes importants de la construcció de la fi del romànic (la porta romànica del mur meridional, restes de l’aparell al frontis i uns murs laterals; la capçalera és poligonal i tota l’església es troba sobrepujada per un mur). Sobre l’extrem N del frontis es bastí una campanar de planta quadrada sobre les restes d’un de cadireta.
El Castell de Bàscara és un castell declarat bé cultural d’interès nacional dins del nucli urbà de Bàscara, a l’extrem de tramuntana del terme, a la zona més elevada del municipi dominant el pas del riu Fluvià. El recinte fortificat de la població de Bàscara estava format pel Castell Episcopal i les muralles que l’envoltaven.
El castell està situat a la banda de ponent del nucli antic de la vila actual, al damunt del penya-segat que domina el riu Fluvià i delimitat entre la Plaça de l’Església, el Carrer Joan Reglà i el de Sant Sebastià.
LA MEVA: població molt coneguda per estar travessat per la N-II. Un nucli històric-antic ben conservat menys el seu castell en estat de degradació prou important.
CATALONIA-welcome 