Les restes arqueològiques més antigues dins al terme municipal es remunen a l’època Neolítica, concretament un enterrament. També cal esmentar les restes de ceràmica localitzades en quatre sitrges datades entre el segle V i IV a C., sense oblidar-nos de la més moderna d’època tardoromana. Aquestes restes es localitzaren entre 1971-1973 durant els treballs previs de la construcció del traçat Girona-Figueres de l’AP-7. Sembla que deurien pertànyer a poblats indígenes pròxims a la zona, com per exemple el de Mas Castellar de Pontós o bé d’altres que encara no s’han localitzat.
L’esglèsia parroquial de Sant Andreu de Borrassà actual és un edifici del segle XVIII que aprofità, en una gran part de les parets mestres, elements defensius de l’antic castell o fortalesa de Borrassà, esmentada des de la primera meitat del segle XIV, a més d’elements d’una esglèsia anterior, alt-medieval (probablement del segle X, amb filades d’opus spicatum). De grans dimensions, la façana és barroca, profusament decorada amb relleus de pedra calcària. El campanar, bastant alt, té forma octagonal, és ornamentat i coronat per un cos també octagonal més reduït. Prop de la façana, a l’espai de l’antic cementiri, avui passeig públic, hi ha una creu de terme gòtica, restaurada modernament, amb l’escut probablement dels Creixell.
LA MEVA: com molts petits pobles, tret de l’església, poca cosa més.
CATALONIA-welcome 