Els brolladors van fer possible que Caldes es convertís al llarg de la segona meitat del segle XIX en una vila balneària. La seva localització ve emmarcada per l’existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població. El Puig de les Animes que contenia a més de dos brolladors, la font de la «Cantera», la font Xica i la font del Fetge.
Al mig del nucli urbà, en el Puig de la Sant Grau, i a prop del Puig de les Moleres, la, font de la Mina o d’en Xiberta i el raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan es va obrir una mina o rasa per tal d’assecar un camp pantanós.
L’aprofitament de l’aigua no es limita únicament a les necessitats casolanes i agrícoles, sino també com a plantes embotelladores: Aigua Malavella, Aigua Sant Narcís i Aigua Vichy Catalan.
El Balneari Vichy Catalan és una construcció que l’eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balaustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala. En aquest arc hi ha escrit «Vichy Catalan». Les obertures d’aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l’Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d’aquest eix l’emmarquen.
Balneari Prats és un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX. El 1912, Eusebi Bona va fer possible la restauració i ampliació que ens el mostra tal i com és ara.
Placeta on es troba l’ermita de Sant Grau, s.IX. Va ser la l’església parroquial de la Vila fins que quedà obsoleta pel creixement de la població i pel fet d’estar construïda en una zona amb fortes surgències d’aigua termal i els cossos del cementiri no es descomponien, sinó que es momificaven.
Església del segle XI dedicada a Sant Esteve. Dels seus orígens només conserva els absis romànics de grans dimensions, d’estil llombard i la planta basilical. Ha estat reformada en diverses ocasions i el que en veiem actualment és majoritàriament del segle XVII.
Segons una tradició popular, l’origen del nom Malavella prové d’una antigua llegenda local. Aquesta llegenda explica que fa molts anys el poble de Caldes estava dominat per la senyora del castell, una «mala vella» solitaria i perversa que tenia sotmesos els veins amb impostos abusius i per un rumor …..
El Castell de Caldes és d’ època medieval marca una etapa de recolliment que a Caldes es manifesta amb l’emmurallament o fortificació de la vila, del qual ens queden diferents llenços de paret i tres torres circulars ubicades al barri de Sant Grau.
Coneguda també per la Casa Rosa o Casa Estapé. Aquesta casa mostra dos cossos ben diferenciats, un d’estil més pròxim a l’eclecticisme (el primer pla de la fotografia superior) amb interessant decoració ceràmica i un altre d’estil més clarament modernista.
La Casa Rosario o Torre dels Alemanys, els saferejos municipals, Cal Ferrer de la Plaça, Casa Quintana, Torre Catalania, Encreuement Medieval, el jaciment Camp dels Ninots, construccions modernistes, són altres llocs que també cal visitar.
LA MEVA: el patrimoni de Caldes de Malavella és espectacular, termes, castell-muralles, brolladors, modernisme, romànic, balnearis, conjunt històric, jaciments, etc. No cal que us digui res més.
CATALONIA-welcome 