Caldes de Montbui

Caldes de Montbui es troba situada al marge oest de la fossa del Vallès, a la vertical de la profunda falla del mateix nom. La fossa del Vallès només representa una part de l’horst tectònic que forma la Depressió Litoral, ubicada entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Així doncs, sabem que l’origen de les aigües termals de Caldes de Montbui troba una relació directa amb l’activitat que es produeix a la falla del Vallès.

Actualment a les Termes Romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d’uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d’aigua originals. Es tractava d’un caldarium (piscina d’aigua calenta). I per altra banda, dues petites piscines en forma d’exedres semicirculars que probablement s’usarien per fer banys individuals de diversa natura. Declarat Bé Cultural d’Interés Nacional.

És el brollador d’aigua termal més característic de la població amb l’aigua que surt a 74º C de temperatura. La Font del Lleó es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Durant gairebé cinc-cents anys, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària. Es troba situada a la plaça de la Font del Lleó.

L’edifici que acull el Museu Thermalia, fou, des de l’època medieval i fins als anys 70, l’Hospital de Santa Susanna que oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals.

Pont romànic formava part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent de la població. Per aquest pont passava el camí de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Egara (Terrassa).

La muralla medieval és Declarada bé cultural d’interès nacional, té una llargada de 27,40 metres i una amplada mitjana de 80 centímetres. L’alçada conservada varia dels 3,5 als 4,10 metres. Les restes de la muralla medieval estan documentades al núm. 41 del carrer de Vic i al núm. 2 del carrer d’Escanyacans.

El safareig de la Canaleta, és un dels cincs safereigs de la població. Aquest està situat al carrer General Padrós, al final del carrer Santa Rosa. Per accedir al safareig s’han de baixar unes escales on podem trobar la font de la Canaleta.

L’església de Santa Maria es començà a construir en el segle XVI, entre els anys 1589 – 1590. El 1622 fou obert al públic, malgrat que no fou acabat completament fins a l’any 1714. Es considera una de les obres mestres del barroc català.

L’estructura de la Torre de la Presó que actualment podem veure, correspon a una de les torres de defensa d’un dels portals d’entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s’habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l’actualitat. Declarat Bé Cultural d’Interés Nacional.

Altres indrets: Sant Sebastià de Montmajor, Torre Roja, ermita del Remei, molí de l’Esclop, entre d’altres.

LA MEVA: tot i l’extensa exposició, no hi és tot. Caldes de Montbui és molt ric en patrimoni, amb diversos elements arquitectònics declarats d’Interès Nacional. És original veure el brollador d’aigua a 74º que treu fum de vapor. És molt interessant!

GALERIA FOTOGRÀFICA

localització

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s