Cassà de Pelràs és un caseriu del municipi de Corçà, al Baix Empordà.
El primer esment escrit «Basilicam sancti Martini prope Perulas» data del 882, el 1163 es va parlar de «alodium de Catiano sive de Peruls».
El nucli de població, situat en un pujol de forma arrodonida, s’estén al voltant de l’església romànica de Sant Martí, del segle XII, citada el 1060, amb capelles laterals del segle XVIII.
Es caracteritza per l’ús del basalt per a la construcció, una pedra d’origen volcànic, grisa i negra. L’abundància d’aquest material es deu al fet que entre Corçà i Cassà de Pelràs hi acaba una colada basàltica que tindria el seu focus o xemeneia al sud de Foixà, una zona coneguda amb el nom de Terra Negra.
La configuració del nucli de Cassà de Pelràs no es va alterar durant anys; només es modifica la plaça de Sant Martí amb la construcció, l’any 1908, d’una tarima pels músics i l’accés enrajolat a l’església. Més endavant s’amplia aquest espai amb el trasllat del cementiri l’any 1942 després d’haver-se clausurat el desembre de 1931.
LA MEVA: quatre cases i l’església.
CATALONIA-welcome 