El castell de l’Albi és un edifici de l’Albi (Garrigues) declarat bé cultural d’interès nacional. Actualment se’n conserven les ruïnes, situades al cim del tossal que domina la vila, a prop de la serra de la Llena. El castell era una defensa sarraïna, junt amb els propers castells de Cervià i Vilosell, del valiat de Siurana contra el comtat de Barcelona. A partir del segle XVI, fou ampliat i transformat en un castellpalau d’estil renaixentista.
Castell edificat en un tossal que domina el poble. És una construcció on hi conviuen bàsicament elements romànics, gòtics i renaixentistes. Coincideix, a més, que l’ampliació es fa en un moment d’impàs entre el gust plateresc i el primer barroc. Ens trobem doncs, davant d’un conjunt força singular. L’arquitectura que assolí abans de la guerra de 1640 era comparable a la del castell d’Arbeca. Les aportacions del renaixement seran només detalls ornamentals.
La primera referència que tenim del castell és del 1166, quan Guillem de Cervera, després d’haver rebut la propietat sota la potestat Alfons I de Catalunya. El 1168 tornem a tenir-ne notícies, Guillem de Timor que subinfeudà el castell a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia.[1] Vers 1178 Alfons I, havent ja caigut el darrer reducte sarraí de Siurana, donà el «castrum de Albio» a Guillem de Cervera.
Tot i que abans ja es trobava en condicions precàries, des de la guerra civil (1936-1939) es troba en ruïnes i només resten dempeus alguns murs i dos cellers degut a l’expoli que patí. L’any 1977 el baró de l’albi, Carles de Montoliu i Carrasco, féu donació a l’Ajuntament del Castell dels seus avantpassats.
LA MEVA: bastant restaurat i per mi, amb no gaire gust.
CATALONIA-welcome 