És un palau castell de la comarcal del Tarragonès que data del 1059. Entre els segles X i XI, el tram final del riu Gaixà fou la zona més meridional de l’entramat de castells i fortificacions que, durant prop de dos-cents anys, van marcar els límits entre el comtat de Barcelona i els territoris que pertanyien a Al-Àndalus. Zona de guerra i de disputa, moltes d’aquestes fortificacions mil·lenàries han sobreviscut fins avui.
És situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí.
És un edifici de planta poligonal irregular amb cossos sobresortints a les cantonades a manera de torres coronades per merlets, i diferents elements arquitectònics que li donen un aspecte de fortalesa.
Al centre disposa d’un pati interior, intocat, la part alta del qual té una magnífica galeria renaixentista. En el seu estat actual és difícil entreveure si conserva elements arquitectònics d’època romànica, ja que la fàbrica ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps, sobretot al segle XVII, moment en què es renovà la major part de la seva estructura.
LA MEVA: gran edifici situat a la part més alta de la vila, ben visible i espectacular.