El castell de Bellpuig sembla tenir els seus orígens al segle XI, però va ser durant el segle XII quan es consolidà com a pertanyent a la família dels Anglesola i en concret a la seva baronia. A finals del segle XIV s’extingí aquesta casa, i totes les seves propietats passaren a mans dels Cardona.
El castell de Bellpuig és una construcció de planta quadrangular. Els quatre vèrtex són orientats perfectament cap a cadascun dels punts cardinals. Els murs més llargs són paral·lels, de 58,40 m el nord-oest i 57 m el sud-est, però els més curts no ho són, ja que el mur nord-oriental de 51,90 m és l’únic que forma angle recte amb els altres dos murs indicats, mentre que el sud-occidental, amb 52,20 m és el que trenca lleugerament la disposició regular.
El castell de Bellpuig correspon a la fortalesa de tipus predominantment residencial que es construeix per l’aristocràcia durant el segle XVI, en la qual, sense oblidar la funció defensiva de tota fortificació, té un paper destacat, per no dir prioritari, la part destinada a fer agradable la vida en l’edifici, així com la d’atendre amb eficàcia les habituals necessitats derivades de l’explotació agropequària del territori adscrit al castell. Les restes actuals són d’aquesta època.
Les restes de l’edifici foren finalment arrendades per l’Ajuntament a partir de 1920 i diferents entitats i associacions utilitzaren els baixos del castell com a lloc de reunions. Més tard, passà definitivament a propietat del municipi.
LA MEVA: el mur del castell, façana principal, l’única cosa visible actualment, però les seves dimensions són bastant importants.
CATALONIA-welcome 