El castell de Castellet es troba a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), al sud de Barcelona i a pocs quilòmetres de Sitges i Vilanova i la Geltrú. Els treballs arqueològics que s’han dut a terme recentment permeten afirmar que al turó on hi ha al castell hi ha hagut presència humana des de l’època dels íbers, ara fa 2.500 anys, i que l’indret sempre ha estat vinculat a la vigilància de les vies de comunicació: el riu Foix i la Via Hercúlia, després anomenada Via Augusta, actual autopista AP-7.
La primera referència documental coneguda del castell data de l’any 977. La fortalesa va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI. En aquests segles, la possessió del castell va alternar entre diversos llinatges de feudataris, els comtes de Barcelona (segle XI) i la Corona Catalanoaragonesa (segle XV). A partir d’aleshores, el castell va anar encadenant períodes de decadència fins a arribar a l’estat de ruïna.
Entre el 1928 i el 1930 es va fer una restauració parcial del castell, que va incloure les estructures de la part central i de ponent. La part sud no es va modificar en aquests treballs, que van determinar el perfil actual. Al cap dels anys, el castell va ser declarat bé cultural d’interès nacional, però això tampoc no garantia la conservació de la fortalesa.
La seu de la fundació abertis, el castell de Castellet, acull un centre per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis que impulsa l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). En ell, s’hi durà a terme un estudi profund de la regió mediterrània ja que el castell de Castellet es troba en un entorn únic, amb una rica biodiversitat, i té la certificació ISO 14:001 que garanteix una correcta gestió mediambiental que minimitza el seu impacte en el territori.
LA MEVA: un renovat castell dins un important entorn natural i ecològic. Vistes panoràmiques de l’embassament de Foix, el Penedès i la serralada de Montserrat. Interior tancat a la meva visita.