La fortalesa de Guimerà va néixer al segle Xl com un fortificació de la xarxa fronterera que els cristians establiren en la seva progressiva expansió cap al sud-oest.
Poc a poc el castell va anar ampliant-se i s’adequà a les noves funcions residencials que progressivament el convertiren més en un edifici d’explotació agropecuària del seu entorn encara que no va perdre el seu valor militar, cosa demostrada per la seva participació en conflictes bèl·lics del segle XIV o XVII.
Sobre possibles restes anteriors ibèriques s’aixeca la torre de guaita i defensa del castell de Guimerà. Situada estratègicament en el límit entre l’altiplà i la carena de la vall del Corb, al damunt d’un fit de roca viva, té al seu voltant restes de recinte del castell medieval, ampliat en diverses fases fins a l’extrem de ponent, i relacionat a través del cementiri vell amb l’església gòtica.
De fet, va ser durant la primera Guerra Carlina quan va patir la més forta destrucció. A partir de llavors comença un procés d’espoli que va acabar l’any 1971 quan passar a propietat de la Diputació. En 1973 i 1984 s’efectuaren intervencions puntuals de consolidació de la torre, les quals si bé van consolidar l’emblemàtica estructura, van destruir tota l’estratigrafia existent a l’entorn del principal edifici.
LA MEVA: la muralla i la torre de guaita i defensa són molt visibles. No cal dir que juntament amb la població, és de visita obligada.
CATALONIA-welcome 