El castell de Vulpellac és un notable exemplar de l’arquitectura civil goticorenaixentista al nucli de la població de Vulpellac, al Baix Empordà.
És documentat el 1269, quan se signa un conveni entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac sobre la construcció de la fortalesa.
Manté en bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que van afectar-ne la disposició interior i la decoració. Pels voltants de 1725, s’hi van fer altres reformes i més endavant, l’edifici va ser reconvertit en casa de pagès.
És un edifici de dues plantes, que junt amb l’església, emmarquen un petit pati interior central de planta trapezial. Al centre hi ha un pou de pedra i l’accés a la part alta de l’edifici es fa mitjançant una escala adossada als murs.
La torre mestra, a ponent, és del segle XIV, de planta rectangular amb poques obertures gòtiques, espitlleres, merlets i pisos de fusta, però va ser aixecada sobre les restes d’una torre més antiga, amb aparell d’espiga a la seva base.
A l’entorn del palau, hi ha restes del recinte emmurallat amb obertures de defensa en forma d’espitllera, encara que alguns vestigis han quedat enmig de les cases del poble que s’hi han adossat. La torre de planta quadrada amb el portal adovellat al nord-est, n’és l’element més ben conservat. S’alça una altra torre, cilíndrica, al sud-oest del poble, també encaixada entre les cases.
LA MEVA: prou espectacular. Declarat monument nacional l’any 1931.
CATALONIA-welcome 