El castell d’Esponellà fou el centre d’una important baronia creada a la fi del s. XIV. Erigit en castell termenat el 1381, ocupava més o menys el territori de l’actual terme municipal i devia tenir el seu origen en una torre de vigilància, de la qual, en el s. XI, foren castlans els Creixell de Borrassà, els quals foren succeïts pels Palera.
Durant els segles XII i XIII, el rei Jaume I permeté a Guillem de Palera la reedificació de la força. Després el castell passà a mans de la família de Vilademuls sota la senyoria de Dalmau de Rocabertí, el qual traspassà els drets del castell als Sort.
A la darreria del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós vengué, al metge reial Guillem de Colteller, per 500 florins, el lloc i la facultat per a la construcció d’un castell.
D’aquesta transacció del rei amb el seu metge, data la fundació de la baronia d’Esponellà, per tal com el monarca concedia, amb les terres, el mer i mixt imperi i la jurisdicció civil i criminal. La baronia i el castell, tornaren a canviar de mans, al segle XV n’eren senyors els Corbera, més tard els Muntanyà i finalment els Berard.
Dins l’àmbit del castell s’hi construí una capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.
Els castell havia estat un notable exemplar de l’arquitectura de principis del s. XIV, dividit en dos o tres recintes murats i circumdat per un fossat. A l’angle S-E era on s’obria la porta principal. Ara, només en resten part dels murs en mig del boscatge, sobre un pujol que domina el poble per la banda de ponent.
LA MEVA: ruïnes del castell d’Esponellà, amb treballs d’acondicionament.
CATALONIA-welcome 