El primer assentament de la zona data del Paleolític Mitjà i es va trobar a la Cova Fumada. A partir d’aquell moment, sembla que la presència humana ha estat constant. Durant el procés de romanització, aquesta zona costanera era un estuari que feia funció de port natural per al comerç, especialment del vi de la zona.
La inestabilitat i els atacs constants al litoral mediterrani van impulsar la construcció l’any 1550 del Castell de Castelldefels. El comerç i les guerres van transformar el port en un punt de gran importància i dinamisme.
Amb el pas dels segles, el Delta del Llobregat va anar formant l’actual platja i canal de Castelldefels, principal motor de l’economia d’avui dia.
A mitjans del segle XX, amb la millora de les comunicacions, les classes socials més elevades de la veïna ciutat de Barcelona van escollir Castelldefels com a lloc de vacances. Així va començar la construcció d’urbanitzacions que serviran com a segona residència. El creixement poblacional es va fer imparable, recolzat per un moviment immigratori de tots els punts del país.
L’església parroquial de Santa Maria la Salut, situada a la Pl. de l’Església, és obra de l’arquitecte barceloní Enric Sagnier. Va ser construïda entre els anys 1903-1909, i posteriorment va ser reformada i ampliada cap l’any 1948 per Nil Tusquets de Cabirol. Originalment tenia planta de creu llatina. El seu interior va ser pintat al ‘fresco’ per Serrasanta.
Els segles XIV i XV, davant l’amenaça de la pirateria musulmana i genovesa, s’inicià la construcció d’un sistema visual de prevenció. Es construeix la Torre Barona, que juntament amb la de Sant Salvador dels Arenys a l’actual barri de Bellamar, el Castell d’Eramprunyà i altres edificacions distribuïdes per la comarca, donaven l’avís encenen fogueres.
LA MEVA: Sens dubte, el castell de Castelldefels és el símbol de la ciutat. Però també la seva platja i també la presència d’avions.
CATALONIA-welcome 