És un municipi situat a la vall del Llobregós, comarca de l’Anoia pertanyent a l’Alta Segarra. El poble és d’origen medieval, terres de frontera i a redós d’un castell que encara avui s’alça majestuós i emblemàtic entre le seves ruïnes.
Tot i que dins el terme municipal s’han localitzat minses restes de prehistòria i es coneixen assentaments de l’època ibèrica i romana, el nucli actual de la vila no s’origina fins ben entrada l’Edat Mitjana, quan les necessitats estratègiques de l’època obliguen a la construcció del castell en els punts més alts del lloc on confluïen el camí Ral, que venia d’Igualada i anava cap a Ponts, i el camí de la Sal, que venia de Cardona i menava cap a Cervera.
La fortalesa existia ja als voltants de l’any 1000 com a possessió dels comtes de Cerdanya (si no abans com a baluard del Califat de Còrdova), quan la frontera que els separava dels comptats catalans es trobava més al nord del país.
La torre d’en Balet, albarrana del Castell actualment restaurada, que també rep el nom de la Torre del Ballester per trobar-se aprop de la masia de la Ballesteria. La torre de Raval, és la segona, que es troba encara enpeu i que constituien el conjunt fortificat de Castellfollit de Riubregós.