Castellfollit de Riubregós

És un municipi situat a la vall del Llobregós, comarca de l’Anoia pertanyent a l’Alta Segarra. El poble és d’origen medieval, terres de frontera i a redós d’un castell que encara avui s’alça majestuós i emblemàtic entre le seves ruïnes.

Tot i que dins el terme municipal s’han localitzat minses restes de prehistòria i es coneixen assentaments de l’època ibèrica i romana, el nucli actual de la vila no s’origina fins ben entrada l’Edat Mitjana, quan les necessitats estratègiques de l’època obliguen a la construcció del castell en els punts més alts del lloc on confluïen el camí Ral, que venia d’Igualada i anava cap a Ponts, i el camí de la Sal, que venia de Cardona i menava cap a Cervera.

La fortalesa existia ja als voltants de l’any 1000 com a possessió dels comtes de Cerdanya  (si no abans com a baluard del Califat de Còrdova), quan la frontera que els separava dels comptats catalans es trobava més al nord del país.

La torre d’en Balet, albarrana del Castell actualment restaurada, que també rep el nom de la Torre del Ballester per trobar-se aprop de la masia de la Ballesteria. La torre de Raval, és la segona, que es troba encara enpeu i que constituien el conjunt fortificat de Castellfollit de Riubregós.

La Plaça Major és el centre del nucli antic de la vila i hi podem trobar l’actual església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Roser.
 L’església romànica de Santa Maria del Priorat va ser consagrada pel bisbe d’Urgell l’any 1082 i cedida poc després al monestir de Sant Benet de Bages que hi estableix un priorat.
L’església és un edifici romànic del final del segle XI, amb modificacions d’època gòtica.
«
 LA MEVA: el seu conjunt fortificat és el punt referencial d’aquesta petita població.