La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l’arquebisbat de Barcelona.


La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al maeix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana.

La façana, d’estil neogòtic, és moderna (segle XIX).

L’edifici és Bé d’Interés Cultural i des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.

L’edifici està format pel temple i el claustre perfectament units pel seu mateix estil gòtic. Les mides de la catedral són a l’exterior de 93 metres de longitud per 40 d’ample i 28 d’altura en la nau central; el jardí del claustre fa 25 metres per costat més per sis d’amplària de cada galeria de les quatre que l’envolten. Els campanars fan 53 metres d’alçada; el cimbori, 80 a l’exterior i 41 a l’interior, del terra a la clau de volta.

La catedral és formada per tres naus de la mateixa altura, que des del fals creuer les naus circulars s’uneixen en girola, passant per darrere del presbiteri i formant un arc semicircular, on s’allotgen nou capelles; per sobre d’aquestes capelles hi ha grans vitralls i un fals trifori des d’on es poden veure les claus de volta a una distància d’uns tres metres.

La façana neogòtica, projectada per l’arquitecte Josep Oriol Mestres l’any 1882, és de 40 metres d’ample, consta de la portada flanquejada per dues torres amb acabades en agulla a la manera del cimbori i està ornamentada amb tot tipus d’elements d’estil gòtic de línies verticals i amb gran profusió d’imatges d’àngels i sants.
LA MEVA: espectacular!