Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l’any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla.
Al començament del segle XI es va començar a construir l’edifici romànic. D’aquest segle és la torre de Carlemany que és un campanar d’estil lombardo de gran port que va ser reutilitzat com a contrafort de la nau gòtica posterior.
Al segle XIV es va decidir substituir el vell temple romànic per un altre en diverses dècades després, construint un temple amb una gran volta que englobés una única nau de la mateixa amplària que les tres projectades i corresponents als tres absis citats.
L’actual Catedral de Girona, és d’una monumental espaciosidad i la seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres.
De la primitiva fàbrica romànica queda la «Torre de Carlemany» i el claustre. El claustre de la Catedral de Girona es pot datar en la segona meitat del segle XII i és dels més interessants i bells de Catalunya.
Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d’època romana del qual encara en romanen mostres de muralla a l’actual plaça de la catedral.
En el Museu Capitular de la Catedral de Girona, un dels majors tresors que trobem és El Tapís de la Creació, brodat del segle XI o de començaments del XII, únic en el seu gènere i la peça més important de totes les de l’art tèxtil romànic que es conserven al món. De 12 m quadrats de superfície brodada amb llanes de colors, té una justificada fama universal i atreu constantment l’atenció dels estudiosos per la misteriosa riquesa del seu contingut temàtic i iconogràfic. Presenta una vasta simfonia sobre la creació del món i l’estada de l’home en el Paradís, i una corona còsmica en la qual els elements de la Naturalesa envolten la figura central de Crist.
LA MEVA: per a mí no hi ha cap catedral al nostre país tant espectacular com la de Girona. Si la façana és imponent, encara ho és més contemplada des de la plaça, a la part baixa de l’escalinata. Val la pena visitar el Museu per observar el seu tresor: El Tapís de la Creació.