La Seu Vella o Seu Antiga és el símbol i monument més representatiu de la ciutat de Lleida (Lleida, Espanya). El seu nom significa «Seu Vella» o «Catedral Antiga». S’alça sobre una muntanya des del qual s’albira tota la ciutat i bona part de la comarca.
La construcció d’aquest monument emblemàtic va començar l’any 1203, en un lloc on existien mesquites, sota la direcció de Pere de Coma. Va ser consagrada a Santa María el 31 d’octubre de 1278. Al segle XIV es van iniciar les obres de la construcció del campanar, que van durar fins a 1431.
La catedral antiga de Lleida és romànica, però part superior és gòtica. Això la converteix en un clar exemple d’edifici de transició. L’edifici és d’una planta de creu llatina i tres naus, amb un gran cimborri octogonal i la capçalera composta amb cinc absis.
El campanar de la Seu Antiga té forma octogonal amb un diàmetre que va dels 12,65 metres als 9,62 en la seva part superior. Té una altura de 60 metres i es pot accedir pujant 238 graons. Té set campanes, de les quals, dues són d’estil gòtic i van ser construïdes al segle XV.
Són molt interessants les portes o portades de la Seu Vella: «Major», «Dels Fillols» i de «l´Anunciata», clars exemples del que es coneix com la «Escola de Lleida».
En la Seu Vella de Lleida destaca, per la seva bellesa, el claustre, situat en la part occidental. És de planta rectangular (lleugerament trapezoïdal) amb galeries cobertes amb voltes de crucería. És el més singular d’Espanya i el major d’Europa, ja que ocupa un espai similar a la resta del temple.
LA MEVA: la recomano. Tot el conjunt monumental és molt diferent a la resta de catedrals del nostre país.