La seu de la Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona i el seu Museu Diocesà està dedicada a santa Tecla.
El conjunt catedralici s’ubica en el lloc més elevat de la ciutat, sobre un solar que ocupà, inicialment, un aquarterament dels exèrcits romans entorn del qual es va construir, paulatinament, la ciutat de Tarraco. La Catedral fou consagrada l’any 1331.
La façana de la Catedral consta de tres portes d’accés. Al centre destaca el magnífic portal gòtic flanquejat per enormes estreps i un sòcol amb arcuacions trilobulades que allotgen imatges d’apòstols i profetes sota dosserets.
Rere el portal major es pot contemplar una àmplia perspectiva de l’interior de la Catedral. Presenta planta de creu llatina amb tres naus, els seus corresponents absis en gradació, i creuer.
La capella de Santa Tecla s’erigí en honor de santa Tecla d’Iconi, titular de la Catedral i patrona de Tarragona, perquè custodiés el braç reliquiari de la Santa.
Absis. Sobre el creuer s’aixeca el cimbori octogonal, que està sostingut per trompes angulars i que es cobreix amb volta de creueria, amb vitralls policromats a les seves obertures.
La Capella de Santa Maria o dels Saltres, ´rs la més destacada de les capelles gòtiques de la Catedral. La seva construcció es va iniciar abans del 1350, durant el mandat de l’arquebisbe Pere de Clasquerí, i estava a cura de la confraria dels sastres.
La Capella del Sant Sepulcre, gòtica, data de 1494 i es decora amb uns interessants escuts i relleus policromats a la part exterior i a l’arc d’accés.
La Capella de la Mare de Déu del Clautres, inicada en estil gòtic, ha tingut successives reformes entre els segles XVI i XIX. Aquí es venera la imatge de la Mare de Déu del Claustre, una talla dels segles XIII-XIV que es custodia al cambril.
El retaule major, obra de Pere Joan i realitzat entre 1426 i 1434, aquest retaule, encarregat per l’arquebisbe Dalmau de Mur, és un dels millors exemples de l’escultura gòtica catalana.
El cadirat, de roure de Flandes, va ser tallat per Francesc Gomar entre 1478 i 1488. Els respatllers i els medallons dels braços estan decorats amb temes i escenes diversos. Les cadires pontificals les van tallar Joan de Tours i Enric de Borgonya el 1534.
Orgue. La caixa la va projectar Jaume Amigó el 1560. Les escultures i els relleus són obra de Jeroni Sanxo i Perris Austris, que els van realitzar entre 1562 i 1566. Les pintures de les portes les van contractar l’italià Pietro Paolo de Montalbergo i el grec Pere Serafí el 1563, però les va cobrar en solitari Montalbergo. Obertes, es representa l’Anunciació. Tancades, es mostren l’Adoració dels pastors i la Resurrecció, en un notable estil manierista.
Aquesta portada romànica del segle XIII, de marbre blanc, comunica el claustre amb l’interior de la Catedral.
El claustre presenta planta quadrangular, fa 47 per 46 m, i té quatre galeries amb sis arcs apuntats a cada banda del quadrilàter. Cada arc es divideix, al seu torn, en tres de mig punt, sostinguts per columnes geminades de marbre. A les cobertes es van fer servir voltes de creueria, relacionades amb el primer estil gòtic. La tradició romànica es va mantenir a la decoració escultòrica. En canvi, els arquets lobulats de la cornisa exterior són de clara ascendència islàmica.
La Sala Capitular és el lloc on es reuneixen els canonges a les ocasions solemnes i on tenen lloc les deliberacions. Al mur esquerre es mostra un dels tapissos més importants de la col·lecció de la Catedral, el de Les Potestats o de “La Bona Vida”, fet a Arràs (a França) el segle XV. En aquesta peça es compendien les idees del tractat de sant Tomàs d’Aquino sobre el Govern dels Prínceps.
L’antic refector dels canonges va ser construït al segle XII i està cobert amb volta de canó apuntada. La capçalera encara mostra part del mur romà del pòrtic del segle I. L’àmbit que avui es pot veure correspon a la meitat esquerra de l’antic refetor.
LA MEVA: espectacular, restaurada. És considerada, per la seva grandiositat i solidesa, la primera catedral de Catalunya.
CATALONIA-welcome 