La catedral de Santa María de Tortosa s’assenta a l’espai en el qual es va situar el fòrum romà, i més endavant, ja com a lloc de culte, la seu visigòtica, i posteriorment la mesquita. Entre 1158 i 1178 es va construir la desapareguda seu romànica, que estava situada dins del recinte de l’actual temple.
Fou consagrat per primera vegada el 1441 i continuant les fases de construcció fins a arribar a la façana barroca acabada el 1757.
L’altar major està presidit per un retaule dedicat a la Mare de Déu de l’Estrella, antiga titular de la Catedral, construït a mitjan segle XIV en fusta policromada i daurada presentant la forma d’un políptic, amb escultures a la part interna i pintures a l’externa.
Aquesta catedral ostenta el títol de Basílica i el 1931 va ser declarada, juntament amb el Palau Episcopal, Bé Cultural d’Interès Nacional.
Unides a la catedral per l’espai comunitari del claustre s’han conservat pràcticament íntegres algunes de les antigues dependències de la Canònica agustiniana fundada al segle XII. Aquestes sales alberguen actualment l’exposició permanent.
En el soterrani està exposat el lapidari amb epigrafia romana, visigòtica i àrab.
LA MEVA: prohibit fer fotografies. M’he saltat la norma. Espectacular Cadirat del Cor, l’exposició permanent i els canals soterrats una mica claustrofòvics.