Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat.
Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas – com tota la comarca del Baix Llobregat – de les vies d’entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat.
El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianum) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l’església parroquial de Santa Maria i el Castell.
També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l’actual Castell (construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al segle XVIII.
Les columnes que presideixen l’accés a l’edifici de l’Ajuntament, veritables joies de l’art pre-romànic català (segle X), van ser trobades en una reforma de l’any 1928. Tot indica que en el lloc on actualment està l’edifici consistorial s’hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l’engrandiment de l’església primitiva. En aquest moment s’afegiren les dues columnes que eren el suport de l’arc principal de l’església. Els estudiosos de la història de l’art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa época i la influència de l’art del Califat de Còrdova.
El Castell de Cornellà (Segle XI-XVII), el document més antic que fa referència al Castell de Cornellà és de l’any 1204, possiblement feia les funcions de torre de defensa com moltes altres que flanquejaven el Llobregat. Perduda la seva funció militar, es va convertir en centre d’una gran propietat agrícola, i bona part de la seva configuració actual correspon a reformes realitzades durant el segle XVII sobre una base del període gòtic. Va continuar tenint usos agrícoles fins ben entrat el segle XX. L’any 2000 es va rehabilitar i acull actualment l’arxiu, una sala d’exposicions i diversos serveis municipals.
A partir de 1950, es multiplica l’arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat.
El moviment associatiu i les festes que s’hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.
LA MEVA: gran gran població, molt per visitar com per exemple la Torre de la Miranda i altres construccions singulars. Sorprenent veure el Castell al centre de la población rodejat de blocs de pisos.
CATALONIA-welcome 