Duesaigües formà part de la senyoria d’Escornalbou i, en desaparèixer la comunitat de canonges, s’incorporà a la senyoria de Mitra.
Prop de Duesaigües hi ha el túnel de ferrocarril més llarg de l’Estat Espanyol, és el túnel de l’Argentera que uneix les comarques del Baix Camp i el Priorat.
S’hi van construir el 1893 dos grans viaductes que salven els barrancs del poble. Són dos monumentals ponts de pedra amb 14 arcades l’un i 9 arcades l’altre. El viaducte més llarg (viaducte Els Masos) ha estat declarat element del Patrimoni Industrial de Catalunya.
L’església dedicada a Santa Maria, ja existia al segle XIV, sent la primera construcció l’any 1388. L’actual va ser edificada l’any 1752 sobre l’antiga i beneïda el 26 de setembre de 1753.
El Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, del qual Duesaigües hi va formar baronia i situat a 5 Km. del poble. Tant el Castell com l’església de Sant Miquel foren la seu d’una canònica agustiniana fins el 1574. Posteriorment, va passar als franciscans que hi varen romandre fins el 1835. En la primera dècada del s.xx fou adquirit pel Sr. Eduard Toda que el va restaurar i reconstruir.
El Pantà de Riudecanyes, situat a 4 km de de Duesaigües ens permet gaudir de la pesca. El 1904 es posà la primera pedra i va entar en servei el 1918. Al novembre de 1991 s’inaugurà l’obra de recreixement, suposà arribar al 5,2 Hm3 d’aigua embassada. Actualment l’aigua es destina als regadius de la comarca i al proveïement de diverses poblacions.
La població és agrícola, malgrat només hi ha unes 15 hectàrees de regadiu. El principal conreu és l’avellaner.
LA MEVA: un cop visitat els espais exteriors de la població, el complement és la part urbana de Duesaigües. Els grans viaductes, el Castell Monestir d’Escornalbou i el pantà de Riudecanyes (amb aquesta imatge de les aigües del pantà i de les del mar a la vegada), fa d’aquesta visita molt interessant.
CATALONIA-welcome 