Diversos vestigis d’època ibèrica (segle IV aC) trobats a diferents indrets del municipi de Pineda de Mar (al turó de Montpalau i prop del Mas Castellar-Torre de Sant Jaume) testimonien el poblament del terme des d’èpoques ben remotes.
L’aqüeducte romà de Can Cua, o de Sant Pere de Riu i Can Cua, l’aqüeducte romà de Pineda, és un aqüeducte d’època romana entre Pineda de Mar i Tordera (Maresme) protegit com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueológica.
El castell de Montpalau és un castell al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre. La jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l’Alt Maresme, des d’Arenys fins a Hortsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls.
Sant Rafael és una petita capella rectangular d’una nau amb absidiola. L’entrada amb porta adovellada, pedra molt neta i nova, assenyala una dada: «1908». Per sobre la porta hi ha una finestra rodona que il·lumina l’interior.
Sant Jaume de Pineda inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Petita ermita de planta rectangular amb porta amb llinda de pedra, un lòcul petit al damunt, i, al cim de la façana, una espadanya amb la corresponent campana. És d’origen recent, essent construïda fa entre cent i cent cinquanta anys. Pels seus voltants, s’han trobat restes de cases ibèriques del segle IV a.C.
L’església Santa Maria de Pineda és una església del segle XVI. Les primeres dades documentades és l’acta de consagració realitzada a l’any 1079 pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré. El 1256 l’església va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda i va tenir com a sufragània la parròquia de Sant Pere de Riu.
L’Arbre Verd, va ser portat d’Argentina a finals del segle XIX, que el plantaren al passeig marítim ja fa més de cent-quarant anys i fins a dia d’avui conserva l’esplendor d’un arbre centenari que ha esdevingut digne per a representar a les diferents generacions de pinedencs i pinedenques, per tant, és un símbol de la vila, que ha estat testimoni inamobible de la història de la ciutat i dels seus habitants.
Les primeres dècades del segle XX, Pineda va començar a adquirir tradició com a lloc d’estiueig per a moltes famílies benestants barcelonines i a partir dels anys seixanta, la creixent activitat industrial, i sobretot, l’arribada del turisme massificat, generen una onada immigratòria i un creixement urbanístic que en pocs anys transforma radicalment la fesomia tradicional del municipi.
LA MEVA: sense tenir res especial, podem gaudir d’un poble tranquil, d’un passeig marítim bonic, d’una gran platja i moltes zones verdes i ben cuidades.
CATALONIA-welcome 