Elna

Elna se situa a la plana del Rosselló, a 12 km al sud-est de Perpinyà. La ciutat és a cinc quilòmetres del mar, just al nord del Tec, amb accés al mar mitjançant una estreta banda de terra, rural i poc urbanitzada, al llarg del marge esquerre del riu que arriba a la vora del mar, al lloc dit Bocal del Tec, que era antigament la desembocadura del riu abans que aquest no es desviés.

DSC_0003fotografia: F.Avellaneda

La Catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna, romànica dels segles XI-XIII amb elements gòtics, va ser la seu del bisbat d’Elna fins que aquest va passar a ser Bisbat de Carcassona el 1801, després de la Revolució Francesa, per resuperar el 1817 el Bisbat d’Elna Perpinyà, passat a ser-ne seu principal la catedral de Sant Joan de Perpinyà.

DSC_0006fotografia: F.Avellaneda

DSC_0014fotografia: F.Avellaneda

Elna apareix ja des dels seus orígens dividida en dues parts, la Vila d’Amunt, o barri de la Catedral , i la Vila d’Avall, o Vila Baixa.

DSC_0001fotografia: F.Avellaneda

La Vila d’Amunt era envoltada de muralles i contenia també el castell i el Convent dels Caputxins, actualment tots dos en ruïnes, i el Palau Episcopal, destruït en temps de Napoleó III. Es conserven diverses portes del clos murallat, com la Porta o Portal Balaguer, la de Perpinyà o la dels Portalets.

DSC_0013fotografia: F.Avellaneda

Des de 1939 fins a 1944 va ser seu de la Maternitat de Elna, una entitat fundada sense cap tipus de mitjans per la infermera suïssa Elizabeth Eidenbenz, que va aconseguir facilitar el naixement d’uns 597 nens les mares dels quals eren refugiades de la Guerra Civil Espanyola internades en el Camp de concentració de Argelès-sud-Mer.

LA MEVA: restes de patrimoni monumental significatiu de l’importància d’aquesta població en els darrers segles. Típica població del sur francès, de colors terrossos i de carrers per perdre’s.

FITXA TÈCNICA