Els Prats de Rei és una de les poques poblacions de Catalunya en les que trobem petjades de diverses civilitzacions, de les quals el recinte històric n’està ple de testimonis.
El centre històric de l’antiga vila emmurallada dels Prats de Rei manté íntegre el pas de tots aquests temps. El seu traçat, amb estrets carrers medievals replets de notables edificis, comparteix lloc amb records d’un passat romà. El casc històric, junt amb el conjunt monumental del la Torre del castell de la Manresana, es la zona de més interès turístic de la vila.
De la seva època medieval és la Plaça Major porticada. És el centre neuràlgic dels Prats de Rei, és el lloc on antigament s’hi concentraven els mercats i actes públics. Presidint la plaça Major es troba l’edifici històric i exemple de gòtic civil que avui ocupa l’Ajuntament. És l’edificació més emblemàtica construïda a la darreria del segle XVI, tal com es llegeix a l’escut de la vila que presideix la façana (1591), dins del corrent que es pot considerar renaixentista i que alguns autors defineixen com a gòtic català.
Exemples de cases històriques i monumentals són “Cal Arrapat”, amb dues impressionants voltes romaniquess en el seu interior, “Cala Corona”, “Cal Claret” o “Cal Pits”.
El carrer de l’església uneix la Plaça Major amb l’església parroquial dedicada a Santa Maria és d’estil barroc, i fou edificada entre 1685 i 1713. L’actual temple barroc, ocupa el lloc de la primitiva església, cedida l’any 945 pel bisbe de Vic al monestir de Santa Cecília de Montserrat.
Al darrera de Santa Maria dels Prats de Rei trobem la necròpolis romana.
En el santuari de la Mare de Deu del Portal, s’hi venera és una escultura en pedra saulonenca, d’estil gòtic, datada entre finals del segle XIV i el segle XV, policromada amb posterioritat; representa la Verge asseguda i sostenint el Nen.
LA MEVA: població interessant, necròpolis, santuaris, la parròquina, plaça porticada, etc. tot i no ser un poble de gran bellesa. A les fotografies hi han columnes i altres ornaments no reals, degut als preparatius del pessebre vivent.