Poble de tradició mil.lenària, la primera documentació escrita data de l’any 839.
Les primeres cases es varen construir, seguint els cànons feudals, al peu de la muntanya a l’empara del castell de València. Les posteriors expansions colonitzen el pla, seguint el curs del riu, la Noguera Pallaresa.
Aquests canvis produïts al llarg del temps han configurat dues parts ben definides i diferenciades del poble: el barri vell, admirablement conservat amb els seus habitatges característics i carrerons estrets i ombrívols; en contrast, la part més nova es caracteritza per carrers més amples i habitatges de nova construcció.
L’església parroquial de Sant Vicenç, del segle XVIII, d’una sola nau i sis altars laterals. El campanar és de torre quadrada i el segon cos vuitavat, amb cobertura piramidal. La portalada és neoclàssica.
El Pont romànica, d’estil romànic tardà, començaments del segle XIII. Té dues arcades, una arcada central, força gran, de mig punt, i una altra d’occidental, més petita, amb un arc lleugerament rebaixat per sota del qual discorre el passeig Vora Riu. La longitud total del pont és de 28 metres i l’alçada màxima de 9 metres.
Al principi del carrer Major, trobem una creu renaixentista de 4,97 metres d’alçada. Consta d’una base formada per quatre graons (1 m.), columna (3,30 m) i estela discoidal (67 cm. de diàmetre). Fou construïda, segons diu la tradició, l’any 1623 pels francesos.
Tot municipi té aquells detalls que, per la seva història, l’arquitectura, la seva bellesa plàstica, per raons culturals … són d’obligada visita.
LA MEVA: petita població de pas, per les anades i tornades a la Val d’Aran, on cal destacar el seu pont romànic.
CATALONIA-welcome 