Igualada neix al voltant de l’any mil, al marge esquerre del riu Anoia que dóna nom a la comarca. El nom d’Igualada prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s’eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d’energia hidràulica els molins.
La Basílica de Santa Maria d’Igualada és un temple del renaixement català, segle XVII, conté un retaule barroc realitzat per Josep Sunyer i Jacint Morató, on destaca la talla de la imatge de la Immaculada. Declarada bé cultural d’interès nacional.
Durant els segles XIX i XX, Igualada, va rebre el títol de Ciutat i de disposar de línia ferroviària, assisteix a una expansió econòmica espectacular.
Nau d’estil Vinzenci de l’antiga fàbrica tèxtil de «Cal Font», any 1915 i que acull la Biblioteca Central d’Igualada.
Les indústries de teixits esdevenen les més importants de Catalunya, com també les adoberies de pells, que es mecanitzen i esdevenen el primer centre productor de la península. Gradualment sorgeixen les primeres indústries de gènere de punt assolint una importància capdal a nivell nacional.
LA MEVA: de menys de mes en la millora d’antics espais relacionats amb velles indústries. Encara que no ho veieu retratat, cal visitar els museus del traginer i de la pell. També la llar de Sant Crist. Per mi, Igualada li falta quelcom.