Isavarre és un poble del terme municipal de l’Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà, situat a 1092 metres d’altitud, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa i a ladreta del Barranc de Buixerri i al peu de l’extrem sud-oest del Serrat del Broncal.
La menció més antiga del lloc d’Isavarre és una convinença de l’any 1064, en què els comtes de Pallars, Artau i Ramon VI, pactaren que aquesta vila passaria a formar part del Pallars Sobirà. Durant tota l’edat mitjana, Isavarre estigué vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri.
Pel que fa al seu patrimoni, destaca l’església parroquial de Sant Llorenç. És una construcció del segle xii, força modificada, que conserva una portalada esculturada amb arquivoltes. Al seu interior serva dues piques de pedra decorades, una de baptismal i l’altra per a contenir-hi els Sants Olis.
LA MEVA: petita població de l’Alt Àneu, molt semblants a altres poblacions de la zona.