La Cellera de Ter o localment simplement la Cellera, és un municipi de la comarca de la Selva.
Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de Les Guilleries. L’altra part la forma una plana fèrtil, voltada d’aigua, de poc més d’un quilòmetre d’amplada, vorejada pel Ter i la riera d’Osor.
Els primers habitants d’aquestes valls es remunten a l’any 100.000 aC. Al terme hi ha el jaciment de la Font del Baci, descobert als anys setanta i catalogat per l’Associació Arqueològica de Girona, el jaciment consta de material lític divers tallat sobre rierenc, entre els quals destaca un magnífic exemple de bifaç. Cronològicament, pertany al paleolític mitjà. També hi ha un sepulcre funerari del neolític i restes d’un poblat ibèric.
L’any 833 ja apareix mencionada l’església de la parròquia de Sales (avui la Cellera) com a part dels privilegis que va rebre l’abat Teodosi del monestir de Sant Medir del rei Carles el Calb.
Hi destaca l’església parroquial de Santa Maria de Sales, documentada el 833, formava part de les possessions del monestir de Sant Medir. L’any 1080 era ja parròquia, i incloïa també el castell i el terme d’Anglès, que no gaudiren de parròquia pròpia fins al 1859.
També hi ha Can Dalmau és un gran casal que també es coneix per can Clos, ja que aquesta família, procedent de la casa homònima del Plademunt, s’emparentà amb els Dalmau i hi passà a viure. De planta irregular, l’edifici és fruit de diverses ampliacions.
LA MEVA: població mitjana. Tot i la renovació del seu centre històric, és un poble amb pocs atractius.
CATALONIA-welcome 