La Jonquera, es troba als vessants més occidentals de la serra de l’Albera, la qual delimita les comarques de l’Alt Empordà i del Vallespir(Cat. Nord) frontera hispano-francesa des del tractat dels Pirineus (1659).
L’extens territori del municipi forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serra de l’Albera, part de la qual es protegida com a Paratge Natural d’Interès Nacional. A ponent el sector que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà i comprèn la vila de la Jonquera, el barri dels Límits, els agregats de Canadal i els Torts, El castell de Rocabertí i les esglésies de Santa Llúcia, Sant Martí de la font del vidre, Santa Maria de Panissars i Sant Pere del Pla de L’Arca. A llevant, el sector que pertany a la conca de l’Anyet que comprèn l’antic terme que senyorejava el castell de Requesens.
L’església parroquial de Santa Maria, acabada de construir l’any 1791, d’una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis semicircular. Campanar de torre octogonal.
La façana és l’únic element que es conserva de l’antic temple alçat a l’inici del segle XV, amb portada d’arcs de mig put, llindà i timpà d’un estil romànic avançat, amb elements gòtics. A la llinda l’escut del Rocabertí, figurala data de 1414.
Les restes del Castell de Rocabertí, es troben al cim d’una penya granítica al n. de Santa Llúcia, dominant estratègicament els colls de la Serra de l’Albera. El Castell de Requesens, és una obra fantasiosa, d’unes grans dimensions, amb nombroses torres, merlets i espitlleres i altres elements de fortificació, deguda a la reconstrucció que a a fi del segle XIX. Y altres edificacions monumentals són elements característics d’aquest extents municipi.
Serrat de la Plaça, és una fortificació destinada a defensar a la Jonquera de les incursions carlines. El 6 d’octubre de 1873 té lloc una batalla acarnissada oposant-se els 500 homes de la Jonquera al 1.300 assaltants. Els carlins han de retrocedir amb nombroses baixes. Els defensors perden alguns homes i molts d’ells son ferits.
Ha estat restaurada i ara és un excel·lent mirador sobre la Vila.
Al terme municipal de la Jonquera existeixen infinitat de restes megalítics (Dolmens i menhirs) com Mas Baleta, descoberts molts als darrers anys, com a conseqüència dels incendis forestals de l’any 1986.
La pau dels Pirineus , signada entre les monarquies hispànica i francesa l’any 1659, suposa un fet important en la història local jonquerenca, ja que estipula la transferència del Rosselló a França i designa una línia fronterera que seguirà la carena meridional del Pirineu convertint la Jonquera en població de frontera.
LA MEVA: població no bonica però amb patrimoni important.
CATALONIA-welcome 