L’Aguda

La primera menció del lloc de l’Aguda de la qual es té constancia data de l’any 1024 en què un judici celebrat a Guissona es consigna el terme de «Taurani sive ipsa Acuta».

El nucli d’edificis actual queda reduït a dues cases ( cal Màrtir i cal Coberó) i alguns masos dispersos ( Reiners, Homenets i Verdaguer).

El Castell de l’Aguda, formava part de la xarxa de defenses cristianes vers els sarraïns que ocupaven la conca del Llobregós i els plans de la Segarra.

Encimbellat en el punt més alt del tossal, ha patit molt directament els estralls de les nombroses guerres que ha viscut la qual cosa ha motivat que ens hagi arribat en un estat de destrucció i ruïna considerable. Actualment només en resten unes quantes filades de carreus.

El Santuari de Santa Maria de l’Aguda, dedicat a la Verge, és una construcció d’estil romànic d’una sola nau i dos absis rodons,

Cronològicament cal situar la seva construcció entre finals del segle XI i la primera meitat del segle XII. Ha patit diverses reformes, especialment la dels anys 1847 a 1856, quan degut a la guerra dels set anys es va calar foc al temple, cremant-se un valúos retaule gòtic i tot el seu interior. Els anys 70 es realitzà una restauració i l’any 2000 s’hi han fet obres que han reformat l’absis, la teulada i la torre, i s’ha suprimit la moderna capella que feia les funcions de sagristia.

Amb 11 habitans (1991) i una altitud de 610 m. al capdamunt del coster meridional , acinglat de la serra de l’Aguda.

LA MEVA: petit reconet de la serra de l’Aguda, amb esplèndida vista sobre la vall del Llobregós.

GALERIA FOTOGRÀFICA

localització