- Inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)
- Inclòs a la xarxa europea d’espais natural Natura 2000
- Classificació d’espais naturals
Fins a mitjans del segle XIX els terrenys inclosos en aquest espai corresponien a una llacuna que fou dessecada per tal d’obtenir noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Tanmateix, grácies a les condicions d’especial humitat i inundabilitat, encara es conserven diverses espècies de flora i fauna característiques de les zones humides.
L’Estany de Sils és una àrea de notable interès paisatgístic i singular dins un ambient mediterrani.
fotografía: F.Avellaneda
fotografía: F.Avellaneda
En el paisatge vegetal aquàtic ocupen els indrets inundables, com creixenars, canyissars, bogars, comunitats de llenties d’aigua i herbassars de ciperàcies i juncàcies.
El prat de dall és un dels elements més significatius del paisatge botànic de l’Estany de Sils. Es tracta d’una comunitat seminatural que es desenvolupa damunt de terrenys argilosos, sovint parcialment inundables, de l’antic llit de l’estany i que fins fa poques dècades ocupava la major part de les terres dessecades.
L’espai encara manté un alt valor faunîstic i trobem una gran diversitat d’espécies, degut a la gran amplitud d’hàbitats que es concentren en aquest espai reduít. Cal assenyalar l’interés d’algunes de les diverses espécies, algunes molt rares i amb poblacions sotmeses a un important perill de regressió.
El relleu ondulat i la varietat de microclimes i de sòls de les terres properes permeten que a l’entorn de l’Estany de Sils es desenvolupi una vegetació molt variada, on s’alternen elements centreeuropeus i mediterranis, amb rouredes, suredes, pinedes, brolles i prats secs.
LA MEVA: fotografies fetes en una primavera seca, recomano seguir el perímetre de l’estany a peu, seguint les indicacions i de 30 minuts de durada.