Les primeres restes materials de certa importància trobades a L’Hospitalet daten del segle IV abans de Crist i corresponen a la cultura ibèrica, encara que s’han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el Neolític a la vall del riu Llobregat.
Els orígens de L’Hospitalet actual es troben en els dos nuclis que van aparèixer durant el segle XII al voltant de l’església de Santa Eulàlia de Provençana (al barri de Santa Eulàlia) i al voltant de l’Hospital de la Torre Blanca (al barri del Centre).
L’Hospitalet és una ciutat de la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat i a l’est i sud amb la ciutat de Barcelona. És la segona ciutat de Catalunya per habitants.
La batalla del patrimoni artístic s’ha dirimit entre neoclàssics i modernistes. Els primers tenen l’Ajuntament, el palauet de Ca Buxeres o els caserones de Pubilla Casas o de Ca Rigalt; els segons han representat la voluntat artística d’una classe mitjana en l’eix del carrer Major-Rambla utilitzant materials més barats, menys dimensió o només elements de l’art déco català. La BotigaNova, el Estanc de Calç Testos i les Cases Barates són un exemple.
La seu principal del Museu d’Història de L’Hospitalet està a la Casa Espanya, un edifici construït al segle XVI per Antic Llunell, membre d’una rica família de terratinents de la localitat. Després de successius enllaços matrimonials, la casa va passar a ser propietat de la família Espanya. Finalment, l’Ajuntament de L’Hospitalet la va adquirir per acollir el museu. En 1975 va ser declarat ben cultural d’interès nacional. S’encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material del municipi, donant a conèixer el seu passat, present i futur.
La Talaia formava part del mes Modolell de la Torre. Va ser construïda en 1587 com un punt de vigilància per prevenir atacs de pirates. Presenta planta quadrada i cinc pisos, obrint-se tres arcades en el més alt d’ells. cal ressenyar que va ser traslladada des del carrer a la qual va donar el seu nom, Talaia, al seu actual emplaçament, al carrer del Xipreret, en 1972.Forma part dels edificis nobles que integren el patrimoni històric de la ciutat, al costat de l’edifici Armonia a la zona centro del municipi.
En 1982 La Farga va tancar i acull mítings, fires sectorials, etc. També reneixen espais com La Bòbila, en Pubilla Casis, exfàbrica de maons, on han assajat Miguel Poveda i Els Vivancos; la Tecla Sala, en la Torrassa, ha canviat filats per la biblioteca central i l’escola d’arts plàstiques TPK; l’edifici Freixas, en Santa Eulàlia, entre okupes, ha substituït la Phillips pels artistes, i molt a prop, l’edifici Vanguard ja tampoc fa teles.
Santa Eulàlia de Mèrida és l’església parroquial, protegida com a bé cultural d’interès local. De tres naus de tipus basilical, amb absis central semicircular i un lateral poligonal al costat esquerre. L’estil és monumental, amb estructures i formes neoromàniques i classicitzants, fora d’època.
És l’edifici més antic conservat a l’Hospitalet. Fou consagrada el 27 de gener de 1101 i fins a mitjans de segle XIV fou l’única parròquia del terme. Després la titularitat passà a l’església de l’Hospitalet i l’antiga església romànica restà com a capella eremítica.
Les Torres Toyo Ito, pretenen ser la imatge del recinte de la Fira de Barcelona, situada al costat de la Plaça Europa, epicentre del Districte Econòmic en el qual estan convertint aquesta zona.
La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat és una infraestructura concebuda per concentrar la majoria d’òrgans i serveis judicials de Barcelona i tots els òrgans judicials de l’Hospitalet amb l’objectiu de fer de la justícia un servei públic de qualitat, més eficaç, accessible i proper als ciutadans.
Aquest complex de serveis judicials, dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez, es va posar en funcionament el 2009. Consta de vuit edificis de diferents colors i alçades construïts en els terrenys de l’antiga caserna de Lepant, entre els termes municipals de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
LA MEVA: ciutat de contrastos, un nucli antic molt deteriorat i desordenat, d’una banda i per un altre, edificis moderns al costat de la zona firal Gran Via2.
CATALONIA-welcome 