Prop d’on s’aixeca avui la vila de Llançà, s’emplaçava l’antiga ciutat de Deciana, fundada l’any 218 a.C., propera a la via romana que en el Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels colls de la Massana i el Portús. Després de la destrucció d’Empúries, per Hasting i els seus normands, l’any 862, els habitants de les costes de l’Empordà per por de les incursions dels pirates sarracens, es desplacen de la costa cap a l’interior, i així la Vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però quasi totalment amagada.
L’església de Sant Vicenç va ésser construïda entre els anys 1690 i 1730, rebent la benedicció solemne exactament els dies 7 i 8 de gener de 1730.
Després de la construcció de la nova església (S.XVII), la Torre va mantenir-se en peus a la espera de ser utilitzada per la construcció d’un nou campanar per a la nova parròquia. Aquest fet no va arribar a produïr-se fins a principis del segle XX.
Fins llavors, la Torre Romànica tenir funcions de campanar de la vila llançanenca, convertint-se, amb el pas del temps, en un signe d’identitat del municipi.
Els anys 60, el turisme va significar un creixement urbà i demogràfic que va provocar la dinamització i transformació del municipi. La gent de l’època va començar a dedicar-se a uns oficis nous, més atractius i amb possibilitat de fer diners: comerciants, cambrers, constructors, etc.
La tranquil·litat que ofereix Llançà queda palesa en els 7 km d’extensió del seu litoral. Petites i acollidores cales on es pot gaudir del seu paisatge i de la qualitat de les seves aigües. Val a dir que les dues platges principals del municipi, la del Port i la de Grifeu, estan qualificades amb la bandera blava per la Unió Europea.
LA MEVA: tot el que sigui relacionat amb el mar, és el gran atractiu d’aquesta població.
CATALONIA-welcome 