Maçanet està situat al bell mig d’un antic llac d’entre 2 i 9 milions d’anys, les restes del qual són l’actual estany de Sils. Aquest llac va deixar lloc, quan es va assecar, als pics dels turons volcànics de Maçanet, on s’instal·laren els primers pobladors de la zona.
Des d’aleshores, el municipi ha estat testimoni de successius i constants poblaments: els romans; els nobles i senyors de l’Edat Mitjana que construïren magnífiques cases fortificades… Tots van ser seduïts pel clima, l’emplaçament i la increïble bellesa del territori.
Dins l’església es pot venerar la Mare de Déu de Cabrera (una imitació en alabastre de l’original del s. XIV); la Verge dels Dolors (que és passejada durant la processó de Divendres Sant); la figura de Sant Sebastià (la més antiga de la vila) i el mural del Martiri de Sant Llorenç, entre altres. A la sortida es pot contemplar la làpida sepulcral de Simó de Trilla (1334) amb l’escut del llinatge.
El Palau de Foixà. Hi ha documents de l’any 1207 que donen fe de l’existència d’Arnau de Foixà, donzell que comprà al rei uns masos, i que el 1239 s’emparentà per casament amb els Palau.
La casa, d’un gran interès arquitectònic, es va construir aprofitant restes de murs de l’antiga vila romana, del segle II ac. Restaurada l’any 1969, durant molts any es va fer servir com a restaurant.
En el seu origen era una petita església d’estil romànic que, segons sembla, fou destruïda. L’església parroquial de Sant Pere havia estat possessió del Monestir de Breda. El 1068 formava part, amb Maçanet, d’una batllia del vescomtat de Cabrera. Entre el 1830 i el 1840 hi hagué una epidèmia de còlera que va desolar aquestes comarques; llavors la gent de Martorell decidí construir una església sota el patronatge de Sant Pere en què s’hi va dedicar un altar a la imatge de Sant Sebastià, per demanar-li protecció contra la malaltia.
LA MEVA: tinc pendent de visitar el Castell de Torcafelló i el poblat ibèric de Montbarbat. Aquest població és molt tranquila i ben cuidada.
CATALONIA-welcome 