El poble de Marenyà se situa a la part alta d’un turó poc elevat, en els límits dels anomenats terraprims, a l’oest de la Tallada d’Empordà. El nucli habitat el formen una dotzena de cases distribuïdes irregularment al voltant de l’església.
El primer document conservat on apareix escrit el terme Maranano, és en una llista dels albergs que el comte del Rosselló tenia en el comtat d’Empúries, datada entre 1115 i 1164. El poble també és citat en un document del 1401, l’inventari de béns a la mort del comte Pere II d’Empúries. El 1402 Marenyà, com la resta del municipi de la Tallada, passà a integrar-se a la baronia de Verges.
L’església de Sant Esteve, d’una nau amb absis semicircular, és un notable edifici d’època romànica. El monument que avui podem apreciar correspon a diferents fases constructives. A grans trets, es pot dir que la major part de l’estructura conservada —murs laterals de la nau i l’absis construït amb petits carreus mal escairats— pertany al Romànic II (segles X-XII).
LA MEVA: esbèltica església.