El terme municipal de Massanes, de 25,7 km2, és força accidentat i envoltat de boscos d’abundant vegetació, on limita amb la serra de Clarà, S’estén a la vora esquerra de la Tordera i a la dreta del curs final de la riera de Santa Coloma.
Al centre del terme municipal hi ha el casc urbà que, malgrat la crescuda dels anys 70 i 80, és de dimensions força reduïdes. La resta de la població està repartida pels quatre barris o districtes: Marquès, Cambrerol, Collformic i Rieral, així com en petites urbanitzacions desenvolupades a la dècada dels 70 i 80 del segle XX, amb molts habitatges de segona residència.
Les reformes no van afectar l’absis, a l’est, una construcció romànica semicircular del segle xi, decorada amb arcuacions llombardes i on s’obren dues finestres. No obstant això, gràcies a aquest fet, podem admirar avui dia una part significativa de l’església parroquial de Massanes, que apareix citada per primera vegada en un document de l’any 1093 i que domina un mirador sobre la vall del Tordera i la veïna població d’Hostalric.
En el segle xviii es van dur a terme obres a l’església parroquial de Sant Esteve de Massanes, que es trobava en pèssim estat. Es va construir una nova façana en el seu costat oest, es va aixecar un campanar de torre en el costat sud, es van obrir quatre capelles laterals i es va edificar la sagristia.
L’ermita de Sant Roca està situada dalt d’un turó poc abans de l’entrada de Massanes. S’hi pot accedir amb facilitat des de la carretera. La seva construcció va ser autoritzada pel bisbat de Girona l’any 1569 a petició del Comú representat per Antoni Marquès, Antic Pasqual, dit Ramilans, i Gabriel Piferrer, dit Fonolleda, tres noms de masos que s’han conservat fins als nostres dies.
És un església senzilla, d’una sola nau capçada amb un absis semicircular de la mateixa amplada. La façana principal presenta portal adovellat, retallat, un òcul central i un petit campanar d’espadanya.
LA MEVA: petita població poc vistosa.
CATALONIA-welcome 