L’expansió del benedictisme es materialitzà en un ràpid augment del nombre d’establiments monàstics. Entre els segles IX i X, es funden bona part dels monestirs benedictins d’Europa Occidental. A Catalunya, la febre monàstica, sustentada per la iniciativa dels comtes, dels estaments eclesiàstics i la noblesa local, també suposarà la creació d’un nombre molt elevat de comunitats.
fotografia: F.Avellaneda
fotografia: F.Avellaneda
fotografia: F.Avellaneda
Les noves fundacions, majoritàriament ubicades en l’entorn rural, sovint se situen en indrets isolats, tal i com exigeix la voluntat d’allunyar-se del món. És així com la fundació del monestir esdevé l’inici de la història de les comunitats agrícoles.
fotografia: F.Avellaneda
fotografia: F.Avellaneda
fotografia: F.Avellaneda
L’any 1000 el primer monestir conegut i a la segona meitat del segle XI es dur a terme la construcció de la torre de campanar i s’envolta d’un fossat defensiu fortificat. Els segles XII-Xiii, el monestir romànic amb un nou projecte amb la substitució dels edificis més importants per uns de nous: l’església, el claustre i la sala capitular. Els segles XIV-XV, es reprenen les obres de lesglésia i sacaben el 1337 amb la nova façana i la gran rosassa, per a la qual es van contractar vitralls el 1343. Les noves naus es construeixen ja en un estil gòtic. En els segles XVII i XVIII es fan reformes importants a linterior de la base del campanar i a la nau sud de lesglésia.
Acabada lèpoca de les grans ampliacions, el monestir es transforma interiorment. Samplia el recinte murallat, i es construeixen el claustre superior i les cases de monjos i pabordes dins el perímetre de les muralles dels segle XIV. La reordenació interna, obliga a la construcció de la llotja d’accés al claustre.
fotografia: F.Avellaneda
fotografia: F.Avellaneda
fotografia: F.Avellaneda
El monestir tal com avui el coneixem és el resultat dun llarg procés constructiu. Des de la seva fundació al segle IX fins a la disolució de la comunitat benedictina el 1835, ha sofert succesives transformacions arquitectòniques per tal adaptar-lo a les necessitats canviants de la comunitat monàstica i als llenguatges artístics de les diferents èpoques. A aquest procés de transformació cal sumar-hi les diverses restauracions del conjunt a partir de 1835, quan deixa de servir a les funcions per a les que havia estat concebut i alberga altres usos. El resultat d’aquests més de mil anys d’història és, doncs, la sobreposició i convivència d’estils arquitectònics diversos.
LA MEVA: important monestir, amb molts més continguts que els exposats. Cal fer una visita completa ja des del museu edifici adjunt.
CATALONIA-welcome 