El monestir de Sant Pere de Roda o de Rodes fou una abadia benedictina situat a l’actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà-Girona) i construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera.
Es desconeix el veritable origen del monestir, que va ser motiu d’especulacions i llegendes en el passat, com ara la de la seva fundació per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de sant Pere i altres sants, amb la comesa de custodiar-les per no ser profanades per les hordes bàrbares que amenaçaven d’atacar Roma. Passat el perill, el papa Bonifaci IV hauria ordenat construir el temple. La primera documentació de l’existència del monestir data de l’any 878.
A mercè de saquejadors de tota espècie, pelatge i condició, romangué durant un segle sense cap protecció per part de l’Estat Espanyol, que finalment el declarà Monument Historicoartístic Nacional el 1930.
El 1935 la Generalitat de Catalunya hi inicià les primeres restauracions que, interrompudes per la guerra civil de 1936-1939 i, tot i una nova declaració efectuada pel règim franquista el 1949, per un nou període d’abandonament, es reprengueren a partir de la dècada de 1960.
La llei del Patrimoni Cultural català de 1993 l’empara com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
LA MEVA: un enorme monestir, on la visita s’allarga en el temps. Espais molt restaurats i uns altres no tant o gens. Aquest imponent edifici amb solament veure’l ja és molt atractiu, tant com el seu entorn natural. Recordo el dia de la meva visita les molèsties d’un rusc d’abelles aprop del claustre.