Monestir Santa Maria d’Amer

Santa Maria d’Amer, o simplement el monestir d’Amer, fou una abadia benedictina a l’antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l’actual terme municipal d’Amer (la Selva).

L’església, de planta basilical, tenia les naus cobertes amb voltes de canó, amb un absis i dues absidioles semicirculars amb voltes de quart d’esfera. S’unien entre si amb quatre arcs de mig punt a cada costat, decorats amb lesenes llombardes a la part superior. Les voltes originals es van enfonsar amb els terratrèmols del 1427-28 i es van refer amb rajola.

Els pilars que els sostenien, quadrats, van ser substituïts per grups de quatre columnes, que permeten una major visibilitat i lluminositat, en temps de l’abat Joan Antoni Climent (ca. 1700). A finals del segle XVI es va construir la capella del Roser, al costat est, on hi havia un retaule pintat per Joan Sanxes Galindo, avui conservat al Museu d’Art de Girona.

A l’exterior s’aprecien els arcs cecs, així com les franges llombardes. El campanar és de l’any 1900, construït sobre un de romànic, desaparegut durant la Guerra dels Segadors, contra Felip IV.

 
Del claustre, destruït durant els terratrèmols de l’any 1427, només se’n conserven, a la sagristia de l’església, dos capitells, un dels quals decorat amb motius geomètrics i l’altre amb quatre cares, que daten del segle XI.
El conjunt o clos monacal es conserva en força bon estat. Hi destaquen la casa del sagristà major, actual Museu Etnològic; la del sagristà menor; la de l’infermer, o infermeria, on hi havia una magnífica finestra amb relleus al·lusius a la mort, i el Palau de l’Abat, avui dia dispensari.

 

Es creu que el monestir va ser fundat entorn del 820 per l’abat Deodat. Inicialment era dedicat a Sant Medir i a Sant Genís. La comunitat monàstica d’Amer fou una de les primeres diòcesi.

 

L’any 1900 es va remodelar el campanar. El 1936 l’església va ser incendiada i durant la Guerra Civil va ser usada com a taller i garatge de camions, cosa que va provocar remodelacions en l’estructura. Del 1946 al 1948 s’obrí a la façana una nova porta principal. Posteriorment fou construït l’edifici parroquial que hi havia unit al mur.