Montornès del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. S’estén per la vall baixa del riu Mogent, fins a prop de la seva confluència amb el riu Congost per a formar el Besós.
La recerca arqueològica confirma la presència a la zona d’assentaments neolítics (jaciment de la bòbila d’en Joca, cistes de la Torrassa, etc.), ibèrics (poblat del Turó de Sant Miquel i romans (fortificació de Can Roina, terminus Augustalis i restes de vil·les a Can Masferrer, Can Palau i la Torrassa).
L’any 1108 apareix documentat el castell de Montornès que fou propietat comtal fins que el 1342 Pere el Cerimoniós el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Sembla que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, canvià la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès.
Com a municipi es va formar a partir del segle XIX al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, formà el terme del Castell de Montornès. Posteriorment es va passar a anomenar Sant Miquel de Montornès.
Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162. L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà labsis romànic original, que encara es conserva avui.
Torre de guaita, situada en un turó de 222 metres d’alçada a sobre mateix de Can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l’aparició de la telegrafia elèctrica.
Mons Observans és un assentament romà construït al darrer terç del segle II aC dalt d’un petit turó de 120 metres d’altitud sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les principals vies de comunicació que discorrien per la plana. El moment històric el situa després de les guerres celtibèriques i abans de la fundació de les primeres ciutats romanes com Beatulo (l’actual Badalona) o Iluro (Mataró).
El jaciment té una superfície propera als 2.500 m2, amb una part residencial, patis, estances, zones de servei i dues cisternes de grans proporcions.
La gran transformació va arribar amb la inauguració, l’any 1964, del polígon industrial Riera-Marsà, promogut pel propietari de bona part de la plana del riu Mogent. L’any 1962 s’iniciaren les obres per construir les fàbriques i els primers habitatges de la Ciutat Satèl·lit, complex allunyat un quilòmetre del centre urbà.
LA MEVA: pendent de visitar el Castell i restes arqueològiques de Sant Miquel. Població molt industrialitzada i poc atractiva.