- Parc Natural declarat al 1977 (sector de Barcelona)
- Parc Natural declarat al 1978 (sector de Girona)
- Reserva de la Biosfera des de 1978 de la UNESCO
- Superfície: 30.120 hectàrees
- Classificació d’espais naturals
El Parc Natural del Montseny és un parc natural que gestiona la Diputació de Barcelona i de Girona un any després. Ocupa una extensió de 30.120 ha distribuïdes entre divuit municipis de tres comarques (Osona, La Selva i el Vallès Oriental).
Fotografia: F.Avellaneda
La seva gran bellesa paisatgística així com el seu bon estat de conservació, ho han convertit en destinació de primer ordre per a excursions i naturalistes.
Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del Turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (1.344 m).
El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), palesa la fisonomia del seu relleu.
La seva ascensió mostra els tres dominis biogeográfics característics d’Europa occidental. El sector baix, els trets mediterranis, està representat en altituds que no superen els 900 m. Dominen l’alzina i la surera i la pineda. Segons augmenta l’altitud i a les zones més humides i amb sòls més desenvolupats, s’obren pas el roure i el castanyer.
Per damunt els 900 i fins als 1.600 es localitza el sector eurosiberià, on comparteixen espai fagedes i rouredes o formant boscos mixts. En les cotes més altes presenta un paisatge de matolls i pastures d’alta muntanya.
Fotografia: F.Avellaneda
Fotografia: F.Avellaneda
Fotografia: F.Avellaneda
Al llarg d’aquest recorregut ascendent passarà desapercebuda una herba que creix entre les pedres, l’herba de Sant Segimon, d’especial interès per tractar-se d’un endemisme del lloc.
Fotografia: F.Avellaneda
Fotografia: F.Avellaneda
Aquestes sequoies estan situades en Santa Fe del Montseny, al costat de la casa Ca Casades. Tenen més de 500 anys de vida, i més de 50 metres d’altura.
La presència d’animals és nombrosa i variada, el tritó pirinenc, salamandres, i unes altres mes comunes com a senglars, teixons, talps, ratapinyades, guineus, esquirols, conills i escurçons. Entre les aus destaquen els petits i cantons o com l’esparver i el mussol.
El trió del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie d’amfibi, que fou descoberta a finals del 2005 i es considera l’única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya i actualment està en perill d’extinció.
fotografia: F.Avellaneda
A la Font Bona, en el naixement de la Tordera, l’any 1966, els «Amics del Montseny» hi van inaugurar un monument amb una placa que reprodueix el poema «Font de Sant Marçal» de Guerau de Liost.
El coll de Sant Marçal és un punt de pas cap a les parts més altes del Montseny com Matagalls i les Agudes i és també una cruïlla de territoris. Conta la tradició que l’ermita que encara presideix aquest punt des de fa més de mil anys, fou testimoni de les disputes entre les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona. I que els tres bisbes enfrontats van posar pau a una d’aquestes disputes sobre els límits dels seus territoris, segellant-lo amb un glop d’un licor desconegut, posant així nom a la beguda, ratafia, que en llatí significa ‘pacte tancat’ (rat – fiat).
fotografia: F.Avellaneda
L’anomenada Taula dels Tres Bisbes, una gran llosa i tres seients de pedra que van ser testimoni de la treva entre tres bisbes en disputa. Eren els temps en què comtes, nobles i bisbes administraven la pau i la terra.
LA MEVA: l’avet que apareix en la primera fotografia el vaig plantar l’u de març de 1987. Hi he anat molt anys i en totes les estacions, la tardor per a mi la més bonica. És la meva muntanya estimada!!!
Per fer-vos una imatge ràpida del Parc cal veure l’audiovisual a Santa Fe del Montseny.
CATALONIA-welcome 